DAMNIFICAR, [DAMPNIFICAR] v. a.

Causar dany, perjudicar.

"...feu voltar tota sa gent perque de la ciutat ab bombardes no ls poguessen damnificar."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXII

"...e, jatsia los fos dit que mal o fahien e per mi e per altres, ells, apres que hagueren dada paraula de no dampnificar lo, han aquella retuda..."
Lletra de Pere Becet al rei Barcelona, 2 de març de 1418

"...notificam com nos entenem anar envers Cathalunya per foragitar les malvades companyes que son entrades en les terres del senyor Rey e nostres per damnificar aquelles..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1374, n. 344

"E per aquesta rao seria mal fet que aquell hi fos damnificat."
Consolat de Mar tit. I, cap. L.

"...aquells viuen morint en vives armes per defensio de nostra viva fe, lo famos nom dels quals en algun temps de oblit no sera damnificat."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXV

"Si, donchs, per tal quant Achor qui havia preses algunes joyes de la ciutat de Jerico contra lo manament de Deu, la comunitat judayca fon axi damnificada e envergonyida, e vençuda e per Deu desemparada..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 3.331, cap. XXIII